Revisió de mètodes sobre l'ensenyament de la literatura grega i propostes multidisciplinàries en temps de canvis

L'ensenyament de la literatura grega en els estudis de Filologia Clàssica ha abandonat els darrers anys el memorisme tradicional vinculat a un estudi diacrònic i basat en la concatenació de perfils biogràfics dependents de fonts que hom no qüestionava. A més d'incloure el discurs de la moderna teoria literària, l'article present mira de plantejar l'adaptació de la matèria d'acord amb les variables de cada curs i de les modernes tecnologies de treball col·laboratiu en línia

Les Anacreòntiques traduïdes per Carles Riba (1913)

Es publica per primer cop la traducció de les Anacreòntiques feta per Carles Riba i s'inclouen algunes consideracions sobre el context de la seva gènesi.A catalan translation of the Anacreontea by the poet and humanist Carles Riba is edited here for its first time with some commentaries on the context of its genesis

Un nou poema de Safo (P. Oxy. 1787 + P. Köln 21351)

Quan el 1922 va veure la llum el volum XV de la col·lecció The Oxyrhynchus Papyri, els seus editors, Arthur Hunt i Edgar Lobel, donaven a conèixer un seguit de fragments (finals de versos) de la poetessa de Mitilene que pertanyen al llibre quart de l'edició alexandrina i que en les edicions a l'ús (Lobel-Page, Voigt, Campbell) ocupen els núms. 58-86. Aquells fragments foren identificats com a pertanyents a Safo perquè els vs. 25-26 del fragment 58 V. són citats per Ateneu (XV 687b = fr. 79 Bgk.) Més recentment, des de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Colònia, Michael Gronewald i Robert Daniel han publicat uns papirs de principis del segle III a.C que completen els anteriors segments i menudalls oxirrinquites. Però no només els completen, sinó que permeten definir amb claredat el principi i el final d'un poema que avui amb certesa podem considerar complet. Així, el fragment 58 V. queda dividit en quatre parts independents, la tercera de les quals (els vs. 11- 22) configura un poema sencer

Ressenyes

Obra ressenyada: Mònica MIRÓ ; Xavier ESPLUGA, La literatura llatina. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2006